Del Virolet...directe a Sinera

El passat diumenge 26 de maig vam celebrar amb el grup de grans d’El Virolet un concert molt i molt especial. Vam voler donar la benvinguda a l’estiu, al bon temps i també a la bona música!

Va ser un concert d’allò més bonic i alhora molt íntim, ja que moltes i molts cantaires de Sinera vam descobrir la música estant a El Virolet, de ben petits –alguns de nosaltres des dels 4 anys! Durant el concert vam poder reviure alguns moments d’anys enrere tot veient-los cantar. 

Pel que fa al repertori, tant un cor com l’altre vam oferir un conjunt de cançons d’arreu del món ben variades amb alguna coreografia inclosa! 

Del grup de grans d’El Virolet ens va agradar especialment el Dodi li d’Israel; el Kanbon palangak, un cànon molt bonic en euskera; la Cançó de bres per una princesa negra (quins records... snif snif); i el ja mític Shalom to you, my friend!

I pel que fa al nostre repertori també va ser d’allò més animat. En destaquem la brasilera Lata d’agua, la francesa Dirait-on i una cançó camerunesa eternament recordada per molts dels que vam anar el 2007 a França al festival Choralies com és el Mussungedi.

Va ser un concert d’allò més bonic, i realment va estar molt bé el fet de poder conèixer encara una mica més els cantaires del Virolet que d’aquí poc... passaran a Sinera! 

Cap de setmana enSinerat

Aquest passat 9 i 10 de març hem marxat tot Sinera a fer un petit stage a una casa de colònies de Rubí. Hem pogut desconnectar però alhora hem fet molta feina. Val a dir que ha estat una experiència d’allò més positiva: ens hem pogut conèixer encara més els uns als altres i hem après nou repertori. Amb el bon temps que feia vam aprofitar dissabte per fer una sessió fotogràfica d’allò més professional, en podeu veure els resultats a la fotografia d'aquesta publicació. 

Cal destacar la vetllada de la nit on vam donar la benvinguda als nous cantaires de la collita d’enguany fent-los passar una mica de vergonya amb les tan nostrades novatades. Per acabar d’amenitzar la nit vam acabar entonant amb les guitarres...

Pel que fa al nou repertori, ens ha agradat especialment “El musclo”de l’Oltra amb la sorneguera lletra d’en Pere Quart. Ah! I també hem pogut repassar alguns clàssics de Sinera com “Lata d’agua”, “Mussungedi” o “Amor que tens ma vida”.

En fi, han estat un parell de dies d’allò més divertits!

Fins l'estiu que ve!

Hola a tots!

Ja fa tres dies que som a casa, i jo tinc el deure d'escriure la última crònica del viatge, tal i com em vaig comprometre.

Abans de res, he penjat les fotos del balcón al meu Facebook, hi seran durant uns dies, qui les vulgui, que se les baixi. Magalí, fes-ne l'ús que creguis.

Anem-hi, doncs.

El dia 27 va començar amb les nostres veus rebentades, mal d'esquena, cap, mocs, cansament... i a les 10 assaig! Pressentia un desastre, però poc a poc, amb una vocalització suau, fent molt de cos, les veus van anar-se recuperant, el gran moc es va anar desenganxant i vam aconseguir fer un assaig més que digne. Després de l'assaig, un joc competitiu organitzat pel Toni, Helena i Oriol, i l'Adriana de nou esgargamellant, tothom cridant i malbaratant allò que havíem aconseguit en l'assaig anterior. Desastre vocal, però com tots sabem, el primer és el primer. Guanyar.

Els jocs competitius m'han agradat. A Sinera hi ha talent competitiu. (Per compensar la tasca cooperativa del cant coral...que els progres no s'enfadin...)

A la tarda, junta prèvia tranquil·la (la nit anterior ja havíem tingut la junta de viatge, molt més emocionant) i a les 17h assemblea. Si voleu saber el que s'hi va dir, llegiu l'acta, tot i així, avanço alguna cosa. L'Assemblea va ser llarga i molt i molt intensa, com ho és tot en aquest cor jove, però necessària per desfer malentesos i interessant des de tots els punts de vista. L'Adriana haurà recollit en l'acta aquelles coses que creu que cal remarcar, la resta, es quedarà entre aquelles quatre parets.

En el punt "Programació del curs vinent" vaig anunciar que l'any vinent ja no seré el vostre director, sinó que l'Oriol Castanyer tindrà l'honor de dirigir un cor amb tanta solera com Sinera.

Només vull donar-vos les gràcies per aquest temps que hem treballat junts. La meva valoració és màxima positiva, tan pel treball vocal i coral, pel nivell assolit, per l'assistència durant l'any, per la millora constant, i per haver-vos conegut una mica durant aquest temps. Gràcies, ha estat un plaer. Estic segur que si vosaltres seguiu cantant i així ho desitgeu, ens retrobarem en aquest petit món coral. 

A la nit, sopar i activitat organitzada per la Magalí i la Cristina. Joc de cançons competitiu, on la Marta Cros va demostrar ser la reina de la festa dance. Cuidao, que també hi ha molt de talent per la festa, al nostre estimat cor... Bé, l'activitat, molt competida, va acabar amb una novatada als 5 nous que encara l'esperaven (Oriol, Toni, Laura, Clara i Txell). Una coreografia de sol solet que només va endevinar l'Helena (espavilada com ella sola), seguida del gegant del pi. El Roger Vicens, molt inspirat, i la Júlia, van fer treure de si el Toni i la Clara en un furor competitiu que ens va fer riure durant molta estona. Ells fent l'animal i el roger a fons a la llaga, intentant saber de quina cançó es tractava sense acabar d'endevinar-ho. Feia temps que no reia tant, bé, des de la baixada del Balcón, on el Roger i l'Oriol, trenaven la conversa més surreal que he sentit en temps.

L'endemà, recollir, baixar a Bielsa per un bonic camí de muntanya, assaig i prova de so, Últim concert molt lluït amb tota la patum al programa (un meine seele molt ben cantat, si senyors) i un merescut dinar de gala. Una menció a part pel cantares salvat amb molta professionalitat... uix... Autocar amb massa música i poca conversa, que tot i així, al final, es va posar més interessant.

Arribada a Joanic ja de vespre, abraçades i petons i un templa mañico.

Una abraçada a tots, ens ho hem passat molt bé,

A reveure,

Pau

Quart dia del viatge: Fregant el cel

Bona nit sinerus!!

Avui els responsables de escriure la crònica som el Toni Jorquera i el Martí Guixer.

Avui alguns dels cantaires hem anat a fer l’excursió del segle. Hem pujat al Balcón de Pineta i al llac de Marboré. Segurament us preguntareu perquè és la del segle. Doncs la resposta està en que hem salvat un desnivell de 1.200 metres de paret vertical en 3 hores!!

Hem sortit de l’alberg a les 6 del matí i hem fet un parell de viatges de cotxe per acostar-nos al final de la vall de Pineta. A aquella hora ja hi havia un simpàtic funcionari de l’ajuntament de Bielsa cobrant-nos el parquing. Hem pagat religiosament i després de fer uns estiraments liderat pel Toni, hem començat a pujar.

La pujada ha estat dura però HO HEM PETAT!! Hem vist la sortida del sol per darrera les muntanyes i hem fet algunes parades tècniques per reconfortar-nos del ritme que ens marcaven els líders.

Després d’haver caminat durament durant 3 hores hem aconseguit el primer objectiu: el Balcó de Pineta. Una panoràmica esplèndida de la vall (veure foto). Un cop allà, hem continuat amunt buscant el segon objectiu, fer el pata-xof al llac de Marboré a 2.500 metres. Hi hem arribat amb un plis, hem cantat uns Segadors amb la senyera a les mans i de seguida a l’aigua: tot un ritual, un per un i dues passes i de cap a l’aigua, sense pensar. Després el crit pertinent a causa de la gelor de l’aigua que es deu haver sentit a les contrades veïnes.

Allà ens hem estat una estona relaxant-nos i dinant. Al cap d’una bona estona, hem tornat avall. Hem trobat una congesta de neu, on hem aprofitat per fer algun altre cant patriòtic, i avall.

Però, abans de baixar fortament ens hem permès uns 10 minuts d’observar la grandesa de la vall i de les muntanyes en silenci. Després d’aquest privilegi, hem enfilat camí avall. Hem omplert cantimplores del riuet i intentant no carregar-nos gaire els genolls i les cames hem travessat rius, cascades, tarteres i camins escarpats, i tot això veient marmotes i isards. Una meravella. Amb 2 hores i mitja hem arribat a baix de la vall on ens hem permès una bona fusta d’embotits i pa amb tomàquet i una beguda refrescant. Un cop recuperats hem fet estiraments i hem tornat a l’alberg. Teníem ganes de refrescar-nos i hem anat a buscar un gorg a prop de l’alberg. El bany ha estat reconfortant, i després hem tornat a l’alberg a fer una bona dutxa d’aigua calenta.

Un cop ja fet això ens hem reunit tots per a sopar i per a fer una activitat de nit d’entrepans.
Molt bona nit i fins demà!!

Tercer dia del viatge: Ràfting

Hola cantaires que no heu vingut al viatge.

Avui les encarregades de donar-vos enveja som: l'espectacular ROSSA Magalí, la tremenda CASTANYA Clara Jorquera i la preciosa, bonica i tia buena,  però sobretot, PÈL-ROJA, Cristina (Ja ens podeu anomenar els àngels de Sinera).

Tot ha començat amb un bon esmorzar i cap a l'autocar que hi falta gent! El trajecte fins a Campo ha estat d'uns 75 minuts de música disco amb temazos com I'm sexy and I know it o Rabiosa tot i que el públic aclamava la Danza Kuduro.
 

Hem arribat al poble molt contents i després d'un gran refresc ens hem posat els neoprens, les sabates neoprenes, l'armilla salvavides i el casc, caminant cap al riu hem anat i allà ens han donat les instruccions, seguidament hem pujat a les barques en grups de sis i ens hem llençat a la gran aventura que ens esperava, inolvidable i perillosa... a alguns encara ens queden seqüel·les marcades al cos...

La barca A estava liderada pel monitor veterà amb el Pau, el Toni, la Laura, el Martí, l'Oriol i el Roger; la barca B era la de les nenes (Adriana, Joana, Júlia, Helena i Aina) i l'inquilí del Blai, que no sabem com s'ho fa que sempre està rodejat de dones... I finalment, la barca C (la millor) era la de les nenes maques: Marta, Txell, Cristina, Míriam, Clara i Magalí amb el monitor Nacho. El rànquing de caigudes de la darrera barca el presideixen la Cristina, la Marta i la Magalí amb dos caigudes cada una, seguides per la Clara, i les campeones Míriam i Txell han sobreviscut sense cap caiguda.

Hem dinat al bar de la plaça major de Campo el pic-nic de l'Alberg on estem allotjats i el meu contacte, la Lourdes Martí, ex-cantaire de vent del nord, ens ha pagat les begudes i el cafè. Hi ha hagut un empat entre coca-coles i nesteas! (mai vist!)  Tot seguit hem anat cap a l'església del poble a fer la prova de so i apofitar per acabar d'assajar una miqueta. Hem iniciat la missa a les 19.30h amb la jota Templa Mañico. Cap a la meitat de la missa hem cantat Miserere i al final hem cantat Good news, ens hem sentit com un cor de negres amb el públic aplaudint al ritme! Sobre les 20h ha començat el concert i el repertori ha estat:

Albada

Niño dios d'amor herido

L'hereu riera

O magnum mysterium

Molt lluny d'aquí

La gavina

A l'horta del meu pare (dirigida pel Presi!)

El cant del poble (dirigida pel tresorer!)

Ton pare no té nas

En finalitzar el concert els nostres estimats veïns de campo ens han regalat una flor preciosa i tres coques que segur que estaran boníssimes! La Lourdes ens havia preparat uns entrepans de pernil salat i formatge ben bons per tots amb beguda inclosa que hem menjat tranquilament amb ells tot cantant a la mateixa plaça on hem dinat i prou grans com perquè encara ara hi hagi algú (ehh? Clara?!) que se l'estigui menjant. Vaja, un SOL de dona!

La tornada ha estat una altra fiestorra d'autocar amb remixos de grans temazos de la Britney Spears, Coldplay, La Oreja de Van Gogh, Pablo Alorán i Titanium amb gairebé tot Sinera donant-ho tot ballant free style, inclosos Roger Vicens i Martí Guixé amb passos de ball a lo Go-gos. Hem descobert la Marta Cros que s'ha desmelenao i s'ha marcat uns passos de reina del baile. Els àngels de Sinera (nosaltres), hem fet un solo cadascuna jo de Coldplay, la Magalí de La Oreja i la Clara del Pablo aquest que no coneix ningú jajja.

Ara ja hem arribat a l'Alberg i hem donat la bona nit a aquells valents que demà emprendran un viatge sense retorn al mont perdut. 

Bé, us deixem que anem a fer una sessió matineééé i a dormir prou hores per aprofitar el dia de demà que encara que la resta se'n vagin tant amunt la resta també tenim plans i farem activitats i buscarem un gorg i prendrem el solet i serem més guapos que mai, ja rebreu fotos!

Bona nit!

Cristina, Magalí i Clara.

Segon dia del viatge: Al bosc de Sherwood

Bona nit sinerus!! Avui d'aquesta crònica dels fets ens n'encarreguem en Roger Vicens i l'Oriol Casals. 

Volíem començar citant el nom de la cançó aragonesa que no recordaven les damissel·les encarregades de la crònica anterior. Es tracta d'un Jota molt eixerida anomenada Templa Mañico, que el Pau ens acompanya tocant-la amb la guitarrica, tota una novetat!! 

El dia ha començat matinet a la bona hora anant a Ainsa a fer un circuit de tir amb arc pel bosc. Després d'una breu i intensa explicació teòrico-pràctica del monitor, on ja s'endevinaven els millors tiradors de la coral, hem enfilat un estret camí del bosc en 4 grups. Però no eren pas dianes qualssevol, NO!  Si ens haguessin vist els ecoloxistes ens haguessin apedregat... L'activitat consistia en apuntar a unes feres enganxades en porexpan que s'hi posaven bé i no es movien ni un pam. La fauna era curiosa si més no: cabirols, óssos, galls fers, senglars, guineus i algun pit-roig de cama-lila. Hem arribat a tal punt de competició que hem decidit que el grup que perdia havia de netejar i desparar la taula del dinar.

Un cop dinats a l'Alberg (amb un salmó fumat que ha despertat simpaties en alguns dels presents...), hem fet un assaig ja de cara al magnífic concert que ens espera demà a Campo. Els flamants sots-directors de la Masia sinerenca (Martí i Roger) han près la batuta i al final fins hi tot l'Adriana ha tingut el seu moment estel·l·l·lar darrere el faristol. A la pausa hem jugat una estona al Tot s'hi val i a l'Assassí i a l'última hora del vespre hem acabat amb una altre assaig finalitzat amb el Meine Seele. Després d'un bon sopar ha tocat activitat de nit duta a càrrec per les 3 maries Adriana, Míriam & Marta Cros. Ha estat una vetllada esplèndida divida en 4 proves on cadascú ha demostrat el bo i millor del seu talent com a cantaire i artista de la faràndula. Menció especial reben el muntanyes del Canigó de l'Helena i el despelote de la Txell amb solo inclòs...

Aquí acaba la nostra crònica d'avui!

Demà més i millor.

Salut i pineta ;)

Roger i Oriol

L'estiu no seria estiu sense el viatge de Sinera

S'acaba l'estiu i per a alguns també les vacances, però tot passa millor després d'una setmaneta a Pineta amb Sinera! Quin viatge!

No es pot explicar el viatge en una sola entrada, per això ho farem en varies publicant les cròniques que diversos cantaires van escriure sobre el dia a dia a Pineta. S'anomenen "Les cròniques de Pineta" i esperem que les gaudiu!

Primer dia del viatge: l'anada

Bona nit sinerus!!! Aquí estem l'Helena i la Johanna redactant la crònica del 1r dia. Hem sortit de la plaça Joanic a les 8:45 amb un minibus familiar i acollidor. La primera parada, per esmorzar, l'hem fet abans d'arribar a Lleida i la segona en un poble, ja a l'Aragó, que es diu Ainsa. Cap a les 14h hem arribat a l'alberg de Pineta. Estavem completament envoltats de natura. Preciós.

Hem dinat al prat de davant de la casa, ens hem repartit habitacions de manera aleatòria (amb algun canvi per no fer coincidir germans) i ens hem acomodat. Els grups han quedat de la següent manera: trrrrrrrrr...  (redoble de tambors):

 - Oriol Casals, Martí, Marta Cros, Magalí, Clara Jorquera i Helena.

 - Joana , Roger, Laura , Cristina , Toni Jorquera i Míriam.

 - Júlia Gríful, Adriana, Blai, Pau Jorquera, Aina Capdevila i Txell.

Un cop dinats tocava assaig per parcials (nois i noies per separat) i hem après dues cançons aragoneses molt maques! Una popular aragonesa anomenada Albada i l'altra és una jota anomenada....no ens en recordem, però demà us en diem el títol! ;)

Després, el Roger i la Laura han organitzat un joc molt divertit de descoberta de l'entorn que ha acabat guanyant el grup groc (Oriol, Míriam, Helena, Clara). 

- Helena: El grup lila l'ha liat molt perquè anaven amagant les proves dels altres....eh Joana?! 

- Joana: mentidaa!!! erem el grup que ens merexíem guanyar!!! i el que hem après (el gurp lila) és que el porc senglar és un animal obníbor o obnívor que no està dins de la cadena tròfica!!!

Després hem sopat (prèviament hem cantat la famosa cançó que és diu La Gavina...em penso que no la coneixeu, no?) i després de sopar hem fet el joc de nit: GUERRA DE PETONS, on hem guanyat les noies, lògicament!!!!!! Les guerreres guanyadores tradicionals seguien a la seva línia, però també hem descobert nous talents com ara la forçuda Míriam, la guanyadora Johanna, la veloç Txell, la fugaç Clara i el lluitador Toni (que ha deixat feirdes de guerra a més duna donzella, per cert!)

En fi, aquí s'acaba el nostre primer dia. Demà, més i millor :)

Helen i Johanna

un petó, se us troba a faltar per aquí!

Sinera es passa a l'Òpera

Per primera vegada en la seva història, Sinera participarà en una òpera! Ni més ni menys que Così fan tutte, una de les millors genialitats de Mozart. El divendres 29 i el dissabte 30 de juny al teatre Alegria de Terrassa, tindrem el plaer de compartir escenari amb grans músics, no us ho perdeu!