Hola a tots!
Ja fa tres dies que som a casa, i jo tinc el deure d'escriure la última crònica del viatge, tal i com em vaig comprometre.
Abans de res, he penjat les fotos del balcón al meu Facebook, hi seran durant uns dies, qui les vulgui, que se les baixi. Magalí, fes-ne l'ús que creguis.
Anem-hi, doncs.
El dia 27 va començar amb les nostres veus rebentades, mal d'esquena, cap, mocs, cansament... i a les 10 assaig! Pressentia un desastre, però poc a poc, amb una vocalització suau, fent molt de cos, les veus van anar-se recuperant, el gran moc es va anar desenganxant i vam aconseguir fer un assaig més que digne. Després de l'assaig, un joc competitiu organitzat pel Toni, Helena i Oriol, i l'Adriana de nou esgargamellant, tothom cridant i malbaratant allò que havíem aconseguit en l'assaig anterior. Desastre vocal, però com tots sabem, el primer és el primer. Guanyar.
Els jocs competitius m'han agradat. A Sinera hi ha talent competitiu. (Per compensar la tasca cooperativa del cant coral...que els progres no s'enfadin...)
A la tarda, junta prèvia tranquil·la (la nit anterior ja havíem tingut la junta de viatge, molt més emocionant) i a les 17h assemblea. Si voleu saber el que s'hi va dir, llegiu l'acta, tot i així, avanço alguna cosa. L'Assemblea va ser llarga i molt i molt intensa, com ho és tot en aquest cor jove, però necessària per desfer malentesos i interessant des de tots els punts de vista. L'Adriana haurà recollit en l'acta aquelles coses que creu que cal remarcar, la resta, es quedarà entre aquelles quatre parets.
En el punt "Programació del curs vinent" vaig anunciar que l'any vinent ja no seré el vostre director, sinó que l'Oriol Castanyer tindrà l'honor de dirigir un cor amb tanta solera com Sinera.
Només vull donar-vos les gràcies per aquest temps que hem treballat junts. La meva valoració és màxima positiva, tan pel treball vocal i coral, pel nivell assolit, per l'assistència durant l'any, per la millora constant, i per haver-vos conegut una mica durant aquest temps. Gràcies, ha estat un plaer. Estic segur que si vosaltres seguiu cantant i així ho desitgeu, ens retrobarem en aquest petit món coral.
A la nit, sopar i activitat organitzada per la Magalí i la Cristina. Joc de cançons competitiu, on la Marta Cros va demostrar ser la reina de la festa dance. Cuidao, que també hi ha molt de talent per la festa, al nostre estimat cor... Bé, l'activitat, molt competida, va acabar amb una novatada als 5 nous que encara l'esperaven (Oriol, Toni, Laura, Clara i Txell). Una coreografia de sol solet que només va endevinar l'Helena (espavilada com ella sola), seguida del gegant del pi. El Roger Vicens, molt inspirat, i la Júlia, van fer treure de si el Toni i la Clara en un furor competitiu que ens va fer riure durant molta estona. Ells fent l'animal i el roger a fons a la llaga, intentant saber de quina cançó es tractava sense acabar d'endevinar-ho. Feia temps que no reia tant, bé, des de la baixada del Balcón, on el Roger i l'Oriol, trenaven la conversa més surreal que he sentit en temps.
L'endemà, recollir, baixar a Bielsa per un bonic camí de muntanya, assaig i prova de so, Últim concert molt lluït amb tota la patum al programa (un meine seele molt ben cantat, si senyors) i un merescut dinar de gala. Una menció a part pel cantares salvat amb molta professionalitat... uix... Autocar amb massa música i poca conversa, que tot i així, al final, es va posar més interessant.
Arribada a Joanic ja de vespre, abraçades i petons i un templa mañico.
Una abraçada a tots, ens ho hem passat molt bé,
A reveure,
Pau